Tisuqliwin  
spacer
     

| | |

Tadiwennit taneggarut akk d Dda Lmulud (Algérie Actualité)

I lmend n usmekti wiss 16 n tmettant n Dda Lmulud At Mεemmer, nerra-d tadiwennit ines taneggarut s-iga uγmis "Algérie Actualité" d iffγen deg uṭṭun n 2 ar 8 Meγres 1989.




Arezqi Muqran: tzemreḍ a-γ-d-iniḍ dacu-t idles amaziγ ?

Dda Lmulud :
Idles-a amaziγ d win n imezdaγ n Tefriqt Ugafa seg zik n zik, seg tazwara n umezruy n talsa, seg tallit n Ilibiyen. Azar akk d lsas n Tefriqt Ugafa d-imaziγen. Idles-a iṭṭef-d seg tama n Ugmud (Est) seg yiwen umda (oasis) amasri ittwassnen deg wmezruy, mu qqaren Siwa.
Wa d yiwen umda atituḥ deg Maser, imezdaγ ines ttmeslayen ar ass-a tamaziγt. Tamnaṭ agi qqaren-as zik s tlatinit Jupiter-Ammon, anda illa kra ugezzan akken akk d tyersi "tagurdit" (Nœud Gordien) i yegzem Iskender Ameqran akken d tedda deg umezruy. Ar tama usamar, Tamurt Umaziγ teṭṭef armi d Igirew Aṭelas.
Rnu ar waya dakken tigzirin tiknaṛiyin (îles canaries), armi d awines (siècle) wis ukkuẓ d mraw (14) d-timaziγin i llant, ama d idles nsent naγ d tutlayt. Ihi deg uwines wis ukkuẓ d mraw kecmen-tent isbenyuliyen, ass-a imezdaγ ines, igwancen, uγalen ttmeslayen akken ma llan tasbenyulit. Yiwen umussu da di Lzdayer tamannaγt ittennaγ a-d-isukkes tinettit tafriqt tamaziγt n tegzirin-a.
Seg imir nni, iban lhal dakken ayen akk iεeddan γef Tmurt Umaziγ igezm-itt d-tifawtin, ta da, tayaḍ dihin, llant temnaḍin ass-a d-timeqranin, tiyeaḍ d-tiqumḍanin. Llant kra deg Libya, kra n tudrin deg Tunes, atas deg Ldzayer; tugett deg Lmerruk.
Llan diγen deg Mali, deg Muritaniya akk d Nnijer. Ahat akka nezzi-d kan akka s ufella i temnaḍin anda ar ass-a illa wayen d iqimen seg idles amaziγ.


Arezqi Muqran::
Anwi i d udmawen yufraren n idles amaziγ ?


Dda Lmulud :
Ur fessus ara a-d-ifkk yiwen tabaddut n idles amaziγ, maca llan kra udmawen izdin akk talγiwin (formes)-is.
Udem amezwaru swayes nezmer a-neglem (décrire) idles amaziγ dakken d idles atlay (oral), akken nezra, tutlayt tamaziγt tettwaru anagar zik n zik nni, deg ugles (antiquité).
Illa wayen ittwarun d-iqqimen ar ass-a, maca ass n wass-a, tamaziγt tettwaru kan ar imuhaγ, tira umi qqaren nutni tifinaγ.
Tira ya talibit tenger seg ugafa n Tmurt Umaziγ. Izmer a-tt-yaf yiwen amedya γef tmedlin n izekwan iqburen, am win n ugellid Masnsen.
Truḥ tenger ma xas ass-a kra n waggagen (intellectuels) ilemziyen εerḍen a-tt-id-ssidren.
Deg udem atlay (oral) n idles amaziγ, ittaf umdan ass-a ayen izdin akk ayen d iqqimen deg-s seg tama ar tayeḍ akken bγunt myebεadent tamiwin-a. Aya iskan-d dakken deg kra n tallit zik, idles-a illa d yiwen, maca ar taggara-s ittwazuzer dihin da.
Udem wis sin (2) n idles amaziγ d-aεzal ittwahettmen fell-as deg wmezruy n Tmurt. Yuγal mači kan iruḥ d-tifawtin maca yal tafawett tejbed iman-is γef tiyaḍ.
Udem atlay (oral) n idles amaziγ γur-s ibuγar (avantages), γur-s diγen ayen n dir, kra illan deg-s akka ittembiwil gar sin ixfawen-a. Ayagi nettwali-t anagar di tsegda (architecture), d wannaren nniḍen diγen, am tinḍi (artisanat) akk d-tiknikit, qiment fkkant azal ameqran i wayen kan terra tewwurt ar daxel.
Ticki yuγal idles d-ameγrad, (universel) tettekks-as cwiṭ seg tmmuzγa ines, ittuγal d aḥric deg idles n umaḍal war tinettit.
Zeṛ tura deg Tefriqt Ugafa, anda nella, tiγawsiwin nessen, tid n myal ass akka am sekksu, tanfanṭazit..atg d-iḥricen n idles amaziγ, maca yiwen ur k d-iqar akka, acku seg zik n zik, seg tallit n ifniqen (phéniciens), imaziγen ur ttnadin ara ad-qiment tγawsiwin illan nsen a-tent-issinen wiyaḍ dakken nsen ur llint n wiyaḍ.

Arezqi Muqran Tmeslayeḍ-d γef ussider ?

Dda Lmulud :
Aya dayen nettwali deg umaḍal d-tirni mači ar Imaziγen kan. Kra iseggasen aya tura, inelmaden, aggagen (intellectuels), ukin d akken tinettit nsen d-tamaziγt, dγa xsen a-tt-id-ssidren.
S wanecta xsen a-t-id-ssufγen, u ad ssufγen idles-a seg waddad ines atlay ar waddad nniden akken ad-yali taseddart tamaynutt. D-taseddart-a tamaynutt ibdan tettefrar-id iğğan yiwen am Yidir ad ittwassen deg wmadal s umata. Ccna illan nneγ kan, ass-a iwweḍ ar yal tama.
Diγen, amussu ya n ussider n idles amaziγ iḥuz tutlayt. Ayen d iḍerrun deg tekci i tutlayt tamaziγt n wawalen n tusna akk d wid n tγerma tatiknikit s umata i s-ixuṣen. Imi ar ass-a n wussan, tamaziγt tella kan d-tutlayt n tudert n yal ass anda amdan ur yusir ara awalen imadwanen (abstraits). Γef aya i ulac-iten deg tmaziγt.
Ticki Amaziγ ixsa a-d-immeslay γef tγawsiwin timadwanin (abstraites), tetthettim-it tegnitt ad-issemres tutlayin nniḍen. Agastan, Tartulyan, Terens, smersen talatinit. Sinna, nsemres taεrabt, ssin γer-s tafransist. Akka yal tikkelt mi ameslay d-ameγrad (universel), Amaziγ issemras tutlayt tajentadt.
Amussu ya n tura n waggagen-a ilemziyen d ittnekkaren ikkat ad-yaweḍ Umaziγ ad-immeslay s tmaziγt, i wakken ad-tuγal d-tabaγurt. Ayen yurzen ar tira, ilemziyen-a ttarun s isekkilen n tlatinit naγ s wid n Tmaziγt, agemmay nni n tfinaγ d ittwaskeflen.
Imi nezmer ass-a a-nurar taceqquft umezgun n Brecht s teqbaylit deg Lpari, i iqbayliyen, dayen ittaken udem amaynut i idles-a atlay.

Arezqi Muqran: Idles-a amaziγ idder naγ tessaramem kan a-t-id-ssekrem seg wẓekka ?

Dda Lmulud :
D-timuγliwin ar zdat. Ur lliγ ara d-imceyyeε n Illu, maca zerreγ dakken amussu-ya a-d-yawi ayen ifulkin, acku izeddi amdan d iman-is akk d tmetti (société) anda ittidir. Ar ass-a illa ucerrig-a i-γ-ittağğan, yiwen wass kan deg tmeddurt nneγ, nettwahettem a-d-nessufeγ tidmi (pensée) nneγ s wallalen (moyens) ur illin ara d ayla nneγ. Aya igellu-d s uxettar tikkwal diγen s urway deg wallaγ n umdan. Ihi amussu-ya izmer kan ad-yili ifulki imi issemlalay tasa d wayen turew.
Amdan deg tγerma-ya tatrart itett atas n tiyitiwin. Γef aya iyuser ad-izdi iman-is, ad-iḥadd iman-is mgal tiyitiwin-a, naγ m’ulac ad-yuγal d-arubbu mači d-amdan.








Ssurfet-iyi ma illa uzgal deg tsuqelt-a. Iswi d-tabγest i wakken Imaziγen ad-arun s tutlayt nsen, daya. Tadiwennit llan deg-s sin isteqsiyen nniden ur ten id sseqleγ ara acku γef usεerbeb, tiririt n Dda Lmulud, d-tiririt n win ixsan kan a-d-issukkes cwiṭ n uzref i tmaziγt xas ar iri n taεrabt naγ n "tcinwatt".
Winna.

Asabter yellan deffir wa | Asabter n zdat


Ulac win i d-yennan kra γef umagrad-a. Ilik(kem) d-amdan amenzu ara d-yinin kra fell-as.

Zdi-t deg Facebook
Copyright 2006 imyura.net
Just how well will this year�s Air Jordan gamma blue 11s retro do give that it�s a colorway we�ve never seen before? We can�t exactly imagine an Air Jordan XI sitting on shelves for too terribly long, but we have a feeling they won�t fly off shelves as quick as previous years� �Concord� and �Bred� releases. The sneakers will land a bit earlier than we�re used to seeing them-December 21st is the due date. Stay with us after the break for extra images on the �Gamma Blue� Jordan 11 gamma blue 11s and watch for them soon at shops like Nohble.Gamma Blue 11s}Jordan 11 Gamma Blue}Jordan 11 Gamma BlueGamma Blue 11sJordan gamma blue 11jordan 11 gamma blueJordan 11 Gamma BlueJordan 11 Gamma BlueGamma Blue 11sJordan Gamma Blue 11Gamma Blue 11sJordan 11 Gamma BlueGamma 11sGamma Blue 11sGamma Blue 11sJordan Gamma Blue 11Gamma Blue 11sJordan Retro 11 gamma blueGamma Blue 11sJordan Gamma Blue 11Gamma 11sJordan Retro 11Jordan Retro 11 gamma blueJordan Gamma Blue 11Gamma Blue 11sJordan Retro 11Gamma 11sGamma Blue 11sJordan 11 Gamma Bluegamma blue 11sgamma blue 11gamma blue 11s for saleJordan 11 ChristmasJordan 11 ChristmasGamma Blue 11sJordan Retro 11Retro 11 2013Retro 11 Gamma BlueJordan Retro 11Jordan 11 2013Jordan Retro 11Gamma Blue 11s For SaleGamma Blue 11sjordan retro 11jordan 11 gamma bluejordan 11gamma blue 11sGamma Blue 11s For SaleGamma Blue 11sGamma Blue 11sGamma Blue 11s