
Warem (20) d sin leqrun d useggas aya tura segmi teḍra tedyant-agi deg yiwen webrid seg Karṭaj (Carthage) ar Sirṭa (Cirta) yettεeddayen γef Sika (Cica), ssyenna i d-tekka teqṣiṭ i wumi semman amezruy n tira n tmaziγt n weγref n yill agrakal (mer Méditerranée). Yella yiwen ugellid n Massil, qqaren-as Massden Udagal, yefren-it weγref-is d lmezwer ameqqran n Sirṭa ilmend n tirrugza-ines akk d tmusni i yesεa. Agellid-agi d bab n sin warrac, yiwen isemma-yas Massilwi, wayeḍ Massilu. Yiwen wass deg wussan n tefsut, Massden Udagal yefka tasunḍa (ordre) i weγref-is ad yennejmaε
i wakken a s-imudd tamsirt : amek d wansi d-tekka tira n tmaziγt, yenna-yasen: “ Ay arrac, ay ilmeẓyen, yewweḍ-d wakud d tegnit ideg ara ken-sseγreγ γef usekkil “L” . Di tallit n wesrad (paix) deg yiwet luḍa aγref yennejmaε-d, Massden Udagal s ubernus n leḥrir d amellal, ibedd sufella n weṣfay i wakken a t-walin akk , a s-d-slen merra meqqer neγ meẓẓiy, yerfed ifassen-is γer igenni yenna-yasen: “Muqlet γer talγa tigdumaccaqt ( la forme équidistante) n sin iḍudan-agi imeccaḥen n terbuyin ( les index des 2 mains), walit amek iga neγ amek yettaleγ (se forme) usekkil-agi “L” wagi d asekkil uγris ( sacré) yettban-awen-d am sin igejda yettemqabalen, iγerfan umaḍal merra ur ssinen lmeεna d unamek adrugan ( le sens mysterieux) usekkil-agi.Llan wid i t-yettarun am teγmert tuγdamt ( angle droit) neγ llan walbeεḍ ttarun-t am ccbiha n sin ixulaf uεaref i wumi beddent tuccar, neγ ixfawen γer igenni, llan wiyaḍ ttarun-t am ucerriḍ iεewjen γer tniliwin timeẓliyin ( dans différentes directions). Acimi, acku ur gzin ara azal-is, ihi asekkil « L » d azamul meqqren (grand symbole) yeskanay-aγ-d ccbiha n snat tgejdiwin umaγrad (univers) ur nεeyyu werǧin, am wacciwen n wezger i t-yeddmen alammi d aγlul (éternité) n wakuden, d tiγdayin ( ce sont des droites paralleles) am taγda n tirrugza n lḥeqq, d timellalin am taẓult γef wallen, annect-a ay ilmeẓyen, yessefk ad tecfum fell-as nezzeh d anamek adrugan (le sens mysterieux) n tutlayt tuγrist (langue sacré)-nneγ, d nettat i d tamenzut i ilulen deg tehregt n lbaraka n tullas-nneγ (inspiration de nos femmes), deg tebbuct-nsent i neṭṭeḍ i d-teffeγ tmusni, sseγrent-aγ, sslemdent-aγ aggaγ amegzu n imesla ( le sens intelligible des sons) rewwset yemma-twen asurif s usurif, awal s wawal ad aγ-ssḥefḍent aseqdec n tutlayt tameεzuzt-nneγ ad tili d lemri ideg ara nwali yal tamsalt, yal taluft d yal taγawsa i yelhan ama di tmurt (terre) ama deg igenni, seg tjumma-s ( surface) ttalint-d tedmiwin (pensées) d irumsa ( passions). Temmal-aγ-d amek ara nelḥu, amek ara nemyeḥmal, amek ara nettemsefham, amek ara d-nemmezg, amek ara neddukel ger igerdan n tewsit talsit ( genre humain), acku tutlayt-nneγ d tamenzut i d-ilulen ar ddunit tefka ismawen i wayen d-yezzin i yill alemmas, i isaffen, idurar d tmura i wumi d-zzin tegzirin (iles) i temdiyin ( lacs) d yegman (plantes), i yeγrifen, i lqut, i wallalen umahil (instruments ou outils de travail) i γ-d-ǧǧan lejdud-nneγ, i d-gezzmen seg iεuraf n waddag (arbre) akk d waluḍ i d-jemmεen γef yiri n wasif, tefka-d daγen ismawen i lewḥucc i sseqdacen am wezger, am welγem, am lfil, di tallit-nni tawsit talsit tettaleγ am yiwen weγref i d-yezzin i yill azegzaw (mer bleue) aγref-agi nsemma-yas Massyles.
D iran n lebḥer i d isebtar ideg yettaru weγref Massyles, ismawen n tγawsiwin n tsekla-ines, acku tutlayt-nneγ d tamenzut, yessefk-aγ a tt-nesseqdec i wakken ad neḍbeε tidet a s-nekkes lγemm acku d tira i d azriri n tewsatin n yimal. Fket-iyi-d tameẓẓuγt, slet-d i ugemmau UMAZIƔ « tutlayt tilellit n wemdan ilelli » , yekfa inaw-ines (son discours) , Massden Udagal yebda taclelt ugeffur ( initiation des pluis merveilleuses) s usekkil « L » seg usekkil-agi uzzlen-d yismawen irkelli i d-yekkan seg waman , ger wayen yettidiren d wayen ur nettidir ara s waman.
HELLILU ! HELLILU ! i usekkil i wumi isemma uberrani “IZUZAL” war ma yegza lmeεna-s:
Ala: c’est la source et le feuillage.
Lilu : c’est l’eau qui jaillit, la fleure féconde.
Al : c’est la molle moelle animale.
Ili : c’est être, exister.
Agellu : champs.
Awallu : la charrue.
Tell : la terre.
Tella : la récolte.
Tilla : la gerbe étalée sur l’herbe.
Talast : la borne qui sépare les terres, et les peuples de la mer.
Ilu : c’est la feuille et l’éléphant.
Illel : mirage de la caravane assoiffée sur les pistes et les cœurs des hommes qui rêvent de la vérité.
Ilel : c’est le laurier rose, regard d’aurore ouvert dans les vertes vallées d’où « LILAS ».
Ali : c’est monter.
Amul : c’est le front altier, la fleur artificielle de la tresse de nos épouses, le point entre que vos mères vont appliquer d’un doigt entre vos sourcils pour consacrer votre émancipation, d’où « AMULETTE ».
ATLAS : c’est la table de l’humanité et du ciel.
Massyles : c’est nous, le peuple de la mer « MAITRES DE L’EAU ».
HELLILU ! HELLILU ! : gloire aux MASSYLES bienfaiteurs de l’humanité.
Aḍris-agi yettwakkes-d seg wedlis : « Massinissa le maitre des citées » i yura : Roland ELISSA RHAIS.
Yessuqel-it-id γer tmaziγt : Muḥend Crif Meṣbaḥ.
Yeffeγ-d di tsella (tasγunt) “Azul*” uṭṭun wis-9, Yebrir 1994.
* D tasγunt n tiddukla n Numidya n Wehran, tlul-d ass n 20 Yebrir 1990, ffγen-d seg-s 13 wuṭṭunen, uṭṭun aneggaru yeffeγ-d di 1999.