Win iḍefren abrid n umezruy n talsa s umata a t yaf iččuṛ d imennuγen γef tlelli d yiseγ n igduden. Ad yaf diγen anect-a s kra n wanida idda. Kra n igduden issawḍen, ama s teγremt nsen iǧuǧǧgen ama s tigwuγyelt (tikli am uγyul), irekkḍen wiyaḍ, irekkḍen igduden imectaḥ neγ igduden ur nessaweḍ ara ad rren acengu γef tewwura nsen. Teḍra-d ihi am tmerna n tfunast : win irnan wayeḍ idda deg-s!
Mmeslayeγ γef wanect-a d yiwen umeddakel-iw d afilusuf, inna-yi di temsal-agi ger igduden ulac i illan iffeγ i tilas n way-en tessen talsa d way-en tettidir. Mi as sliγ ittmeslay-ed am wakk-en acemma ur d-iḍri, ḍefreγ-t deg wawal s usteqsi : “amek akk-a acemma ur d-iḍri, d keč neγ nek ar nettwali di kra n igduden xnunsen deg uballuḍ ur tebγin, amek i tzemreḍ ad teqqimeḍ d ablaḍ sdat wanect-a d ugdud nneγ ixnunes gar-asen?” Dγa iḍsatt-id... taḍsa-nni n win issnen kra sdat n win ur nessin tigert! Maca ameddakel mačči d asider i ibγa d issider deg-i, ibγa kan ad yi d-ifk tikta-s s cwiṭ n zzux, imi nella nettmeslay γef ay-en illan d annar n tmussni ines. Dγa inna-d :
- Ur lliγ ara d ablaḍ maca isefk a nwali timsal s tmuγli qessiḥen akken a d-nesbin deg-sent ay-en illan. Yerna asentel agi mačči d win wezzilen, maca s umata tiririt i temsal-a n kra igduden ittuɛeddan γef wiyiḍ, nezmer a tt-negzu ma nger tamawt i teẓgi.
Nek gezmeγ-as awal din, ar teẓgiiiii...
- Ar teẓgi ih!... wali amek ddren iγersiwen di teẓgi, amek ssuddsen tameddurt nsen ad tegzuḍ taluft. Wid i ten issnen sqecren-d yagi asentel-a; nnan d akk-en iγersiwen bḍan d iderma, γef uqerruy n myal adrum illa bu-tezmert. Ama d ibkan, ama d izmawen, ama d uccanen, ama uccayen. Myal tarbaɛt a tt-tafeḍ tesɛa bu-tezmert issadawen akken i s ihwa timsal. Ger iγersiwen, d bu-tezmert i ten isrusen akken i s ihwa. yak sdat izmawen, uccanen d tarewla kan ara ten isselken! Akk-a diγen i tella tegnitt ger igduden, d bu-tezmert i issadawen timsal, win ur nezmir i yiman-is ad tafeḍ am uccen sdat yizem, issers aqerruy-is issusem. Yerna ma teγriḍ, aγersiw deg waddar (animal urbain) n Conrad Lorenz ad tafeḍ ak timsal-a amek sennant ta γef ta. Ad tafeḍ nekni daγen d iγersiwen isseddawen timsal am di teẓgi, d acu kan nesnerni-tent akken ad banent d tigatin n umdan, nessekcam-ed di myal tagnitt awal n teγremt. Netta di tidett, win irnan wayeḍ idda fell-as!
Ay-en i d-inna akk-a umeddakel-iw isdubbez-iyi. Maca mi nudaγ acemma ufiγ d tidett. Ufiγ akk-en i d-inna i tella si zik ar tura. D acu ay-en i deg temgarad tamsalt attan deg way-en imi amdan mačči kan d aγersiw i illa. Acku ittḥulfu i war-taγdemt, ur issussum, ur ikennu ara i lebda. Amdan ur izmir ara ad innam tiyita d kennu kan akk-a s tefses. Xas ur izmir ara ad yerr tiyita s ufus neγ s ubeckiḍ, ittnadi iberdan n iḍen i s ara yekkes urfan, i s ara d-yerr iseγ i yiman-is acku amdan ur ittaf ara iman-is mi ara d-yaf iman-is am uccen i teqqerqer tyaziḍt!
Ihi amdan d-yufan iman-is deg ugdud i γef yuγal uzaglu izga ittnaγ. Ittnaγ s wawal, s yiles, s umeslay, s udlis.
D ay-a i γef si zik neččuṛ d imedyazen. Negza teffeγ-aγ afus tyita maca akk-en a s nekker i kra i γ yugaren ur nezmir ara, dγa nezga nessefray nettekkes urfan. Deg-neγ tekker tmes, nerγa maca tekkes-aγ-tt tezmert, sakin qqimen-d kan imedyazen ṭṭfen amnaṛ s wawal, s usefru.
Ass-a ur nezmir ara a d-nenni ak imedyazen γef anect-a ittewten. Myal yiwen amek neγ sani inebbeh aciwen-is maca aẓar i deg d-frurin, tara i deg d-ǧǧuǧǧgen attan yiwen-is.
Yiwen seg imedyazen-a iqqimen γef umnaṛ, izgan ittnaγ s wawal d udlis, illa Belqasem Ihiǧaten. Amedyaz-a nessen-it yagi imi newwi-d fell-as awal tikkal izrin. Ass-a a d-nawi awal n iḍen γef umahil-is deg udlis-a wis-4: Asegres.
Ger wid i d-iffγen d wid ara d-iffγen ussan i d-itteddun, llan γer Belqasem 5 yedlisen. Di myal adlis, llan azal n 240 isefra; ay-en i s ifkan kra n 1200 d asefru γef tqerruyt-is.
Isefra-yagi ak n Belqasem zḍan γef waṭas isentilen. I ten ittawin γer temẓi, i ten id-ittarran γer temγer. I ten irefden γer tayri d taḍsa, i ten id-isrusun γer uγucu d imeṭṭi. Xeṛttum isentilen-is i γef isefray d igraγlanen. Di myal yiwen isentaḍ awal d unamek γef ay-en iḍran d ugdud nneγ. Iwwi-d awal, d amedya, γef izanditen n Maya imi inger yedlis nsen syis-sen. Dagi ira ad yini ula d nekwni aql-aγ γef umnaṛ n nnger. Neγ Imuzuten n tmurt n Ccinwa, iddren seg wasmi llan, seg wasmi iẓran tafat, ddaw uḍar Ucinwa, ass-a adlis ur asen iqqim ala kra kan di tawalt.
Di tira, ifka Belqasem azal d umḍiq i wawalen iqburen. Issarem ad ten issider imi γur-sen anamek ur nelli ala deg yedles nneγ, ala di tmuγli nneγ, ala di tmeslayt nneγ, am deg usefru Aḥṛan. Aḥṛan d awal aqbur i d-iskanen udem n win i wumi iqqur uqerruy. D awal i nerra di ṭṭerf. Deg usefru n iḍen daγen i wumi isemma: Ḥebbac-Mamar, iwwi-d awal γef tedyant-nni iḍran deg At Yanni di tallit taqburt.
Ḥebbac-Mamar d yiwen ur γur telli tamart, d yiwen isɛan udem war-anẓaden. Yiwen wass deg At Yanni, yiwen Ḥebbac-Mamar i γef teḍsa taddart-is, isuter di tejmaɛt, i at taddart, kra n wanẓaden. Inna-yasen tettaḍsam fell-i imi ur telli γur-i tamart, maca limer myal yiwen seg-wen ad iyi d-iffek anẓad ad uγaleγ s učamar am kunwi.
Tamsalt-a diγen iwwi-tt-id akken ad isider inumak inattak si zik i kra n tedyanin i d-ttawin medden deg wawal, atan amek i tt id-inna umedyaz s usefru:
Yenna-yas Ḥebbac-Mamar
Kunwi s ičumar
Nek aqdum am lemri
Ala anẓad i d-nessuter
Yal yiwen ad ikker
Ad yili ad ibdu tukci
Ɣer γur-wen mazal isker
Fell-i ad iqqel sser
A d-nemsawat i tmuγli
Belqasem ur issider ara kan awalen iqburen, ismuzzeγ kra n wawalen i d-yussan si tmeslayin tiweṛdanin timti ur ten yufi ara γur-neγ. D amedya deg uḍris 26, ifka izwel i yiwen usefru: Acariban. Acariban d awal i d-yussan seg wawal afṛansis : Chérubin. Neγ acaman, awal d-yusan seg yiwet di tmeslayin Izanditen n Marikan n wadda.
Di tira n tmedyazt iwwi-d daγen amaynut Belqasem. Yufa amek ar iččaṛ tiṭ i win ara iγren isefra yernu ad ibγu a ten-id yini s yiles war ma inuγna win ittgallan s illugan n tira. Akk-en n iḍen, nezmer a d-nini yufa amek isemlal imru d yiles. Issezdi tira d tawalt. Deg way-agi ulac am umedya akken ad ibeggen yiwen abrid-a amaynut i tira n tmedyazt :
Ma yaru umedyaz: γef aya deg usefru-s asekkil “γ” ur iddi deg awal, ittaru-t akk-a : “γef”. S ubrid-a, asekkil “γ” illa maca fiḥel ma iγra-t yiwen akken ad d-isenṭeq asefru akk-en iwata.
Xas ilha, iwata way-en yura win ara t iγren a t id-iγer s tefses. Awal ur iḥlaǧ aseγti imi ur teffiγ ara tira i ilugan n tjeṛṛumt, yernu win ara tt iγren ur as d-ttban ara ẓẓayet imi illa wamek ara tt iγer s tefses. Issali kan asekkil-nni iẓẓayen acemma i yiles ar tama n gma-s : iṭṭef-ed sin yegḍaḍ s yiwet n tqerrict! Deg anect-a ahat ad illin wid ara ilemden abrid-a n tira di tmedyazt, ssarameγ a t ddmen ak imedyazen, a t ssexdamen.
Belqasem xas akk-a issaweḍ issufeγ-d semmus n yedlisen ur as kfin ara wawalen d tikta. Ussan-a i d-iteddun a d-issufeγ wayeḍ imi iqqar : Azeṭṭa n tissist. Amedyaz-agi nneγ a d-iqqim d amedya ak i wid ittargun ad arun, a d-ssufγen s tmeslayt nsen xas ulac allalen acku ula d netta d tafenṭazit kan d tinzar, d tebγest d ucayaḍ icaḍ wul γef tsekla i t irran d win id-issufγen akw aṭas n idlisen s tezwawat.
Meskud ak tturugent tikta, meskud ur teqqur ur tluγ tala, ad teddu tsekla ar sdat.
M.A.U.